Fa unes setmanes, el Tribunal Suprem va ratificar una sentència de l’Audiència Provincial d’Osca que condemnava a un home a quatre anys i tres mesos de presó per un delicte continuat d’abusos a una nena de 10 anys de Fraga a través de Facebook.

És una sentència innovadora, ja que l’alt tribunal considera que la comissió d’aquest delicte d’abús sexual no requereix contacte físic entre acusat i víctima, considerant internet – i en aquest cas les xarxes socials –  com a possibles mitjans per a la seva comissió.

Fa uns mesos, el Tribunal Suprem també es pronunciava a favor del dret dels pares a controlar els comptes de xarxes socials (concretament de Facebook) dels fills menors d’edat si tenen indicis de que poden ser víctimes d’algun delicte a través d’aquest canal.

Mica en mica, la jurisprudència i la legislació van adaptant-se a les noves tecnologies i la protecció de menors però aquesta adaptació és molt lenta.

Per evitar aquest tipus de situacions, cal que els menors coneguin els perills amb els què poden trobar-se online per tal de poder-los identificar i actuar correctament, cal que rebin tota la informació necessària i cal també que tinguin un assessorament adequat en l’ús de les noves tecnologies.

Els menors també han d’aprendre a comportar-se responsablement en les xarxes socials, i recordar l’abast que tenen aquestes; el què publiquen avui, quedarà per sempre més a la xarxa, i n’han de ser molt conscients.

Per tot això, és molt important la responsabilitat dels pares i tutors, i el control d’aquests sobre l’ús que fan els menors de les noves tecnologies i molt concretament de les xarxes socials.

Laia Corral – advocada

Follow @e_dret