És habitual trobar fotografies de menors visibles a les xarxes socials, les quals han estat aportades pels seus propis pares per a compartir vivències o moments familiars o de lleure, o simplement per informar d’un esdeveniment. És legal aquesta pràctica? Poden els pares usar i publicar lliurement les fotos dels seus fills menors?

Certament cal anar amb compte. D’entrada, la LO 1/82 de 5/5, que té per objecte la protecció del dret fonamental a l’honor, intimitat i pròpia imatge, determina que aquesta protecció quedarà delimitada pels usos socials que mantingui cada persona o família. Evidentment, quan aquesta norma va ser promulgada (any 1882), no existien les xarxes socials, i ningú podia ni tan sols imaginar que el terme “usos socials” abastaria en el futur l’ús social de xarxes digitals per a compartir informació i imatge amb multitud de subjectes de forma instantània.

Està clar que per a la publicació d’una fotografia cal el consentiment de l’interessat. Qui pot prestar aquest consentiment si l’interessat és un menor d’edat?

Els menors poden prestar el seu consentiment per si mateixos, si les seves condicions de maduresa ho permeten, (art. 3 LO 1/82), i en tot cas si son majors de 14 anys (art. 13 RLOPD). Però en cas que es tracti d’un menor de 14 anys, qui prestarà aquest consentiment?

Doncs els seus progenitors, que són qui n’exerceixen la pàtria potestat. Però la qüestió es complica quan qui presta el consentiment és el mateix subjecte que ha de procurar aquest consentiment. És a dir, es confon la figura de qui presta el consentiment i qui l’hauria de sol·licitar, posant en dubte en aquesta “autocontractació sui generis” que l’interès del menor resti adequadament protegit.

La qüestió es complica en casos en els quals existeix desavinença entre els progenitors sobre la publicació de fotografies, especialment en casos de ruptura de la relació conjugal. A l’efecte, recentment va ser dictada una sentència per l’Audiència Provincial de Pontevedra (4/6/15). Es tractava d’un cas en què el pare usava una fotografia del fill com a imatge de portada i de perfil a Facebook, sense el consentiment de la mare. El tribunal sentencià que el consentiment, en aquest cas, havia de ser prestat per ambdós pares i, mancant el de la mare, les fotografies havien de ser retirades.

Per acabar de completar aquest puzle legal hem de tenir en compte dos aspectes més: (i) que la Llei Orgànica 1/96 de 15/1, de protecció jurídica del menor, determina la necessària intervenció del Ministeri Fiscal en cas de difusió o utilització d’imatges de menors que puguin implicar una intromissió il·legítima i, (ii) que la nova llei de jurisdicció voluntària dedica una tipologia processal a la prestació del consentiment de menors per a la cessió d’imatges (arts 59 i 60 Llei 15/2015 de 2/7).

En conclusió, i per raons de prudència, aconsellem no fer ús d’imatges de menors, inclosos els propis fills, a les xarxes socials, i en cas de fer-ho, assegurar-ne bé la privacitat.

Comments are closed.