Transparència i dades tributàries. Una breu pinzellada.

La Llei 19/2013 de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, com s’ha indicat en altres articles, es va promulgar amb un objectiu, que la seva pròpia exposició de motius defineix com a triple, i que a grans trets és l’increment i reforç de la transparència en l’activitat pública; el reconeixement i dret d’accés a la informació; i la regulació de les obligacions de bon govern que han de complir els responsables públics.

Transcorreguts ja uns anys des de la seva entrada en vigor, fem èmfasi en algun aspecte que entenem rellevant, com és el que disposa la disposició addicional primera de la Llei, que aborda les regulacions especials del dret d’accés a la informació pública, i que estableix en el seu apartat segon, que es regiran per la seva normativa específica, i per la mateixa Llei amb caràcter supletori, aquelles matèries que tinguin previst un règim jurídic específic d’accés a la informació.
I en aquest sentit i pel que fa referència a la normativa de caràcter fiscal, la Llei general tributària -Llei 58 / 2003-, en el seu article 95 declara el caràcter reservat de les dades amb transcendència tributària, i el règim específic en relació a la seva comunicació.
Poden aquí entrar en col·lisió les dues normes i el que és més rellevant encara, pot aquí vulnerar el principi de transparència i accés a la informació que amb caràcter general vol preservar i defensar la Llei 19/2013 i el seu reglament, i que haurien de respectar totes les lleis de sectors específics administratius, com la Llei general tributària.
En aquest sentit, aquesta controvèrsia ha estat ja objecte d’alguna resolució judicial.
La recent sentència de l’Audiència Nacional, Sala del Contenciós-Administratiu de 6 de febrer de 2017, ha optat per entendre que efectivament la regulació de l’accés a les dades amb transcendència tributària, s’ha de regir pel que específicament estableix la Llei general tributària a seus articles 93 a 95, en ser llei especial no derogada per la Llei 19/2013, regulació que segons la sentència no és incompatible amb la prevista en aquesta, tot i ser més restrictiva.
L’anterior s’entén la sentència que encara és més evident després de la reforma operada per la Llei 34/2015, que va incloure l’article 95 bis de la Llei general tributària, sense modificar el primitiu article 95.
Així, i en conclusió, amb caràcter general, les dades, informes o antecedents obtinguts per l’Administració tributària en el compliment de les seves funcions tenen caràcter reservat i només podran ser utilitzats per a l’efectiva aplicació dels tributs o recursos la gestió dels quals tingui encomanada i per a la imposició de les sancions que siguin procedents, sense que puguin ser cedits o comunicats a tercers llevat que tinguin per objecte els supòsits concrets que estableix el propi article 95 de la llei sectorial en matèria tributària, és a dir, la repetida Llei general tributària.

Mercè Torras Galí

Leave A Comment